AUDIOVISUALS
CINEMA SOVIÈTIC
Context històric
El corrent avantguardista soviètic va des de la Revolució Russa fins poc després de la Segona Guerra Mundial. Els principals directors soviètics van exaltar l'ús conscient del muntatge cinematogràfic i van proposar importants innovacions a aquesta tècnica amb teories com l'efecte Kuleshov, que relacionava simbòlicament els diversos plans per crear nous significats. A més, quan va arribar el cinema sonor, els cineastes soviètics també van aportar rellevants
teories entorn de l’ús del so al cinema.
A finals segle XIX els germans Lumière van inventar el cinema. Els russos desconfiaven del cinema perquè pensaven que podia ser
un mètode de control dels altres països sobre la Revolució Russa.
Després de la Revolució d'Octubre es va establir l’URSS que considerava que el cinema era l’art més fonamental. El va fer servir per
controlar les masses i adoctrinar-les, ja que la gent era majoritàriament analfabeta.
Característiques
Els gèneres principals van ser:
- Realisme socialista: tractava els esdeveniments pròxims a la Revolució Russa o els canvis socials que va comportar aquesta.
- Històric: cinema a partir dels anys 30 que relatava la història amb un fort contingut polític i propagandístic.
Proletariat com a protagonista.
Exaltació dels sentiments obrers i nacionalistes
Crueltat de l'enemic i l'avenç social eren els principals temes que es tractaven.
Corrents
Cinema experimental: trenca amb els estàndards del cinema americà. Amb l'arribada d'Stalin al poder, aquesta corrent es va acabar.
Cinema propagandístic/ adoctrinador: Recreava escenes del passat barrejant la ficció i el documental. El fet de comptar amb uns nivells alts d'analfabetisme en la seva població, va fer del cinema soviètic una importat eina alliçonadora.
Cine amb ideologia col·lectivista: El protagonista individual es veu substituït per el proletariat com a col·lectiu, degut a les idees polítiques del moment. Buscaven que els espectadors es veiessin reflectits en aquest col·lectiu.
Muntatge
El muntatge és una de les aportacions més importants del cine soviètic. Es van proposar importants innovacions amb teories com l'Efecte Kuleshov (relaciona simbòlicament els diversos plans per crear nous significats.)
En reinventar el muntatge van néixer dues corrents:
- Fàbrica de l'actor excèntric i cinema de puny: interpreten el muntatge com un xoc per impactar a l'espectador. Ajuntaven imatges per a que el públic reflexionés. El màxim referent va ser Einstein, que també feia ús de l'Efecte Kuleshov.
- Cinema ull: prioritza el realisme, unint plans i fragments de la realitat per plasmar-la tal i com és.
Tipus de muntatge:
- Muntatge rítmic: les imatges segueixen el ritme de la música.
- Muntatge tonal: a més de tenir en compte el ritme de la música, relacionen el significat emocional de la música amb la imatge. (connotació emcional)
- Muntatge intel·lectual: muntatge de sons i harmonies des d’un punt de vista més intel·lectual.
Directors i obres
Sergei Eisenstein
Pel·lícules destacades:
El diario de Glúmov (1923)
La huelga (1925)
Vsevolod Pudovkin
Pel·lícules destacades:
La Madre (1926)
