AUDIOVISUALS
ANÀLISI PEL·LÍCULA: SPENCER
Fitxa tècnica
Durada: 116 min Música: Jonny Greewood
Títol original: Spencer Fotografia: Claire Mathon
Data d’estrena: 19-11-2021 Cast: Kristen Stewart, Sally Hawkins, Sean Harris, Timothy Spall, Jack Farthing, Richard Sammel,
Amy Manson, Ryan Wichert, Michael Epp, Wendy Patterson, Niklas Kohrt, John Keogh, Shaun
Gènere: Drama, Biografic Lucas, Marianne Graffam, Olga Hellsing, Jack Nielen, Ben Plunkett-Reynolds, Matthias
Oriana Gordon.
Direcció: Pablo Larraín Productora: Fabula Komplizen Film, Shoebox Flims, Filmnation Entretainment
Guió: Steven Knight Distribuidora: Neon
Música: Jonny Greewood Idioma original: Anglès
Localitzacions: Regne Unit, Estats Units, Premis: 2021: Festival de Venecia: Seció oficial a concurs, Satellite Awards.
Alemaya i Chile.

Argument
Biografia de Pablo Larraín
Pablo Larraín Matte és un cineasta (director, productor i guionista) xilè, soci fundador de Meravella; una empresa dedicada al desenvolupament de cinema i comercials on ha dut a terme diversos projectes.
Va obtenir reconeixement internacional en guanyar varis premis. Ha estat nominat als Premis Óscar en 2013 per No, així com als Premis Globus d’Or el 2015 per El club i el 2016 per Neruda.

La pel·lícula és un relat de ficció de la princesa Diana, qui posa fi al seu matrimoni amb el príncep Carles i abandona la família reial britànica.
Sinopsis
La princesa Diana es troba amb els seus fills a la finca de Sandringham. El que hauria de ser un meravellós respir nadalenc es converteix, en canvi, en una successió d'obligacions no desitjades. Mentrestant, el Príncep Carles d'Anglaterra està veient obertament amb Camilla Parker-Bowles, el que obliga Diana a interpretar el paper implacable de l'estimada i fidel esposa davant dels paparazzis que segueixen cadascun dels seus moviments.
Recursos visuals
Gran varietat de plans; picats, contrapicats, frontals, plans generals ... normalment ajuden a ressaltar l'estat emocional de la Princesa.
Molta varietat de moviment de càmera ex. moviment de travelling, zoom.
Recursos com càmera en mà, que ajuda a endinsar a l'espectador a la pel·lícula donant una sensació de moviment més versemblant. També es fan servir drons per fer plans des de l'aire.
La pel·lícula narra una sèrie de fets de la família reial succeïts el 1991, per això, tant l'escenografia com el vestuari i el llenguatge són d'època, elegants i formals, ja que representen la classe social alta.
L'escenografia busca imitar l'estètica d'un palau reial britànic a banda de contextualitzar-nos en lloc i temps. Sovint ajuda a reforçar la idea del guió: les cortines remarquen l'apartament que viu, les boles de billar són una metàfora dels personatges de la casa reial, etc.
Vestuari
La dissenyadora de vestuari és Jacquéline Durran, guanyadora de dos Oscar. La princesa Diana com una de les icones de la moda més reconegudes, freqüentment apareix amb Chanel. No obstant, Durran es proposa evocar l'estil de Diana sense la recreació d'outfits específics.
Actors
Kristen Stewart --> Diana (princesa de Gal·les) Sally Hawkins --> Maggie, la tocadora real Amy Manson --> Ana Bolena
Kimia Schmidt --> Diana als 9 anys Jack Nielen --> Príncep Guillermo James Harkness --> Lacai Paul
Greta Bücker --> Diana a l'adolescència. Freddie Spry --> Príncep Enric John Keogh --> Michael
Timothy Spall --> escuder major, Alistair Gregory Stella Gonet --> Reina Isabel II Ryan Wichert --> Sargent Wood
Jack Farthing --> Carlos (príncep de Gal·les) Richard Sammel --> Príncep Felip, duc d'Edimburg. Thomas Douglas --> John Spencer
Sean Harris --> Darren McGrady, el xef de cuina real. Elizabeth Berrington --> Ana, princesa real Emma Darwall --> Camilla Parker
Niklas Kohrt --> Príncep Andrés, duc de York Olga Hellsing --> Sarah, duquessa de York Mathias Wolkowski --> Príncep Eduard
Oriana Gordon --> Lady Sarah Armstrong-Jones.
Llum
La llum acostuma a ser tènue i grogosa, fet que remarca la idea de claustrofòbia en algunes ocasions i la distància entre els personatges. A l'exterior la llum és poc contrastada i esvaïda, rarament apareix la llum del sol directa a càmera.
Color
Predominen els colors pastels, la saturació no és gaire exagerada.
El groc predomina en diverses escenes però les tonalitats i la paleta de colors utilitzades canvien durant la pel·lícula en funció de la localització i l'estat d'ànim de la protagonista.
Música
La música que acompanya tota la pel·lícula és una banda sonora de Jonny Greenwood que busca combinar free-jazz i música barroca.
La princesa Diana: descripció
Diana, la protagonista, és un personatge humil que prové d'una família de classe mitjana, però al casar-se amb el Príncep de Gal·les, esdevé princesa.
La relació amb la família reial no es gaire afectuosa, al contrari. Ja que estar casada i tenir dos fills, no fa que es senti a gust amb l'ambient i les tradicions de la família de classe alta. Com a conseqüència dels problemes de matrimoni i dels problemes psicològics decideix revelar-se i deixar la seva vida estricta fugint amb els seus fills. Aquests fets denoten la rebel·lia, l'afecte, la senzillesa i el caràcter de la seva personalitat.
L'estat psíquic i físic de Diana durant la pel·lícula no és gens bo: pateix bulímia i problemes d'al·lucinacions que donen a conèixer la soledat que sentia.

Escena del collar de perles: explicació
Lady Di arriba tard al sopar amb la reialesa i, des del principi es palpa la seva incomoditat i ansietat. Mentre creua mirades es va creant una atmosfera inquietant. A més, la música triada, emfatitza aquest fet. Seguidament, comença a tenir al·lucinacions de com es trenca el collar i es menja, desesperadament, la sopa amb les perles.
Sense dubte, és una escena impactant per a l'espectador que simbolitza el seu desig d'alliberar-se d'aquesta presó fictícia: la classe alta.

Opinió personal
La pel·lícula Spencer va ser una manera de conéixer més sobre la princesa Diana, ja que personalment no en sabía gaire sobre ella. Posteriorment d'haver-la vist m'ha semblat una pel·lícula molt interessant ja que no idealitza les classes altes, com ho fan moltes altres, al contrari. El fet de que es mostri com pateix la protagonista també fa que reflexionis sobre l'important que és la salut mental i física. D'aquesta manera tracta temes poc recurrents. A més a més, és de admirar com tots els detalls causen emocions al públic.