top of page

ANÀLISI PEL·LÍCULA: SPENCER

Fitxa tècnica

Durada: 116 min                                                  Música: Jonny Greewood

Títol original: Spencer                                       Fotografia: Claire Mathon

Data d’estrena: 19-11-2021                                   Cast: Kristen Stewart, Sally Hawkins, Sean Harris, Timothy Spall, Jack Farthing, Richard Sammel,

                                                                            Amy Manson,   Ryan Wichert, Michael Epp, Wendy Patterson, Niklas Kohrt, John Keogh, Shaun

Gènere: Drama, Biografic                                  Lucas, Marianne Graffam, Olga Hellsing, Jack Nielen, Ben Plunkett-Reynolds, Matthias

                                                                            Oriana Gordon.

Direcció: Pablo Larraín                                      Productora: Fabula Komplizen Film, Shoebox Flims, Filmnation Entretainment

Guió: Steven Knight                                          Distribuidora: Neon

Música: Jonny Greewood                                   Idioma original: Anglès 

Localitzacions: Regne Unit, Estats Units,        Premis: 2021: Festival de Venecia: Seció oficial a concurs, Satellite Awards.

Alemaya i Chile.

Argument

Biografia de Pablo Larraín 

Pablo Larraín Matte  és un cineasta (director, productor i guionista) xilè, soci fundador de Meravella; una empresa dedicada al desenvolupament de cinema i comercials on ha dut a terme diversos projectes. 

Va obtenir reconeixement internacional en guanyar varis premis. Ha estat nominat als Premis Óscar en 2013 per No, així com als Premis Globus d’Or el 2015 per El club i el 2016 per Neruda. 

La pel·lícula és un relat de ficció  de la princesa Diana, qui posa fi al seu matrimoni amb el príncep Carles i abandona la família reial britànica.

Sinopsis

La princesa Diana es troba amb els seus fills a la finca de Sandringham. El que hauria de ser un meravellós respir nadalenc es converteix, en canvi, en una successió d'obligacions no desitjades. Mentrestant, el Príncep Carles d'Anglaterra està veient obertament amb Camilla Parker-Bowles, el que obliga Diana a interpretar el paper implacable de l'estimada i fidel esposa davant dels paparazzis que segueixen cadascun dels seus moviments.

Recursos visuals

Gran varietat de plans; picats, contrapicats, frontals, plans generals ...  normalment ajuden a ressaltar l'estat emocional de la Princesa.

Molta varietat de moviment de càmera ex. moviment de travelling, zoom.

 

Recursos com càmera en mà, que ajuda a endinsar a l'espectador a la pel·lícula donant una sensació de moviment més versemblant. També es fan servir drons per fer plans des de l'aire.

La pel·lícula narra una sèrie de fets de la família reial succeïts el 1991, per això, tant l'escenografia com el vestuari i el llenguatge són d'època, elegants i formals, ja que representen la classe social alta.​

L'escenografia busca imitar l'estètica d'un palau reial britànic a banda de contextualitzar-nos en lloc i temps. Sovint ajuda a reforçar la idea del guió: les cortines remarquen l'apartament que viu, les boles de billar són una metàfora dels personatges de la casa reial, etc.  

Vestuari
La dissenyadora de vestuari és Jacquéline Durran, guanyadora de dos Oscar. La princesa Diana com una de les icones de la moda més reconegudes, freqüentment apareix amb Chanel. No obstant, Durran es proposa evocar l'estil de Diana sense la recreació d'outfits específics. 

Actors

Kristen Stewart --> Diana (princesa de Gal·les)                          Sally Hawkins            --> Maggie, la tocadora real                  Amy Manson            --> Ana Bolena

Kimia Schmidt  --> Diana als 9 anys                                            Jack Nielen                --> Príncep Guillermo                           James Harkness        --> Lacai Paul

Greta Bücker     --> Diana a l'adolescència.                                  Freddie Spry              --> Príncep Enric                                   John Keogh              --> Michael

Timothy Spall   --> escuder major, Alistair Gregory                  Stella Gonet               --> Reina Isabel II                                 Ryan Wichert           --> Sargent Wood

Jack Farthing     --> Carlos (príncep de Gal·les)                          Richard Sammel        --> Príncep Felip, duc d'Edimburg.      Thomas Douglas       --> John Spencer

Sean Harris       --> Darren McGrady, el xef de cuina real.         Elizabeth Berrington --> Ana, princesa real                            Emma Darwall         --> Camilla Parker 

Niklas Kohrt     --> Príncep Andrés, duc de York                       Olga Hellsing             --> Sarah, duquessa de York                  Mathias Wolkowski --> Príncep Eduard

Oriana Gordon  --> Lady Sarah Armstrong-Jones.​

 

Llum
La llum acostuma a ser tènue i grogosa, fet que remarca la idea de claustrofòbia en algunes ocasions i la distància entre els personatges. A l'exterior la llum és poc contrastada i esvaïda, rarament apareix la llum del sol directa a càmera. 

Color
Predominen els colors pastels, la saturació no és gaire exagerada.
El groc predomina en diverses escenes però les tonalitats i la paleta de colors utilitzades canvien durant la pel·lícula en funció de la localització i l'estat d'ànim de la protagonista. 

Música

La música que acompanya tota la pel·lícula és una banda sonora de Jonny Greenwood que busca combinar free-jazz i música barroca.

La princesa Diana: descripció

Diana, la protagonista, és un personatge humil que prové d'una família de classe mitjana, però al casar-se amb el Príncep de Gal·les, esdevé princesa.

La relació amb la família reial no es gaire afectuosa, al contrari. Ja que  estar casada i tenir dos fills, no fa que es senti a gust amb l'ambient i les tradicions de la família de classe alta. Com a conseqüència dels problemes de matrimoni i dels problemes psicològics decideix revelar-se i deixar la seva vida estricta fugint amb els seus fills. Aquests fets denoten la rebel·lia, l'afecte, la senzillesa i el caràcter de la seva personalitat.

L'estat psíquic i físic de Diana durant la pel·lícula no és gens bo: pateix bulímia i problemes d'al·lucinacions que donen a conèixer la soledat que sentia.​

Escena del collar de perles: explicació

Lady Di arriba tard al sopar amb la reialesa i, des del principi es palpa la seva incomoditat i ansietat. Mentre creua mirades es va creant una atmosfera inquietant. A més, la música triada, emfatitza aquest fet. Seguidament, comença a tenir al·lucinacions de com es trenca el collar i es menja, desesperadament, la sopa amb les perles.

Sense dubte, és una escena impactant per a l'espectador que simbolitza el seu desig d'alliberar-se d'aquesta presó fictícia: la classe alta.

Opinió personal

La pel·lícula Spencer va ser una manera de conéixer més sobre la princesa Diana, ja que personalment no en sabía gaire sobre ella. Posteriorment d'haver-la vist m'ha semblat una pel·lícula molt interessant ja que no idealitza les classes altes, com ho fan moltes altres, al contrari. El fet de que es mostri com pateix la protagonista també fa que reflexionis sobre l'important que és la salut mental i física. D'aquesta manera tracta temes poc recurrents. A més a més, és de admirar com tots els detalls causen emocions al públic.

© 202O BY LÚA MARÍN. AUDIOVISUALS

  • Facebook
  • Twitter
  • Instagram
bottom of page