top of page
AUDIOVISUALS
Punt de vista
Llenguatge audiovisual
El que veiem a través de les pantalles és el que la càmera ha volgut mostrar, la càmera pot adoptar un punt de vista neutre extern o un d'intern
Càmera objectiva: la càmera adopta un punt de vista neutre, com el que adoptaria un espectador extern que simplement mira des de fora el que està passant
Càmera subjectiva: la càmera adopta un punt de vista intern, imitant la mirada d’un personatge per col·locar l’espectador en el lloc d’aquest personatge
Moviments de càmera
Quan es roda en càmera fixa, la càmera resta immòbil sobre un suport i enregistra tot allò que hi passa per davant.
Quan la càmera no està fixa, distingim tres tipus de moviment: la panoràmica, el travelling i el moviment lliure.
Panoràmica: la càmera és quieta i gira sobre el seu eix (com el nostre coll). Pot ser horitzontal, vertical o oblicu.
Travelling: deixa d'estar fixa i es desplaça per l'espai, normalment sobre uns rails.
Travelling frontal: la càmera es mou cap endavant o enrere.
Travelling lateral: la càmera va movent-se lateralment, normalment seguint -des del costat- el moviment d’un personatge.
Travelling circular: la càmera gira en cercle al voltant del personatge.
Moviment lliure: la càmera es mou sense seguir un ordre concret. Pot ser amb grua o sense grua.
Un moviment lliure particular és el que anomenem el de càmera a l’espatlla o steadycam.
Steadycam: càmera que a subjecta a l’espatlla de l’operador per evitar vibracions
Steadycam
Rails
Enquadrament
És la part de realitat que veiem a través del visor de la càmera, ja que aquesta no ens pot mostrar tota la realitat. Per tant, l'enquadrament que determina allò que l’espectador veurà. Per això s'ha d'escollir el tipus de pla i des d’on ens mostrarà la realitat, és a dir, amb quin angle d’enquadrament.
L’angle d’enquadrament és el punt i la direcció en què col·loquem la càmera respecte de l’objecte filmat:
Angle normal: la càmera se situa a l’alçada dels ulls del personatge. Ara bé, en altres cultures audiovisual l'angle normal es situa a uns pocs pams del terra, per exemple.
Angle picat: la càmera se situa per sobre de l’objecte. Això provoca que el personatge es mostri empetitit o indefens.
Angle contrapicat: la càmera se situa per sota de l’objecte. Això fa guanyar presència al personatge i pot buscar dos tipus d’efectes: realçar el personatge mostrant-lo en tota la seva grandesa o bé fer-lo semblar maligne i amenaçador.
Angle zenital: la càmera se situa totalment perpendicular al terra i per tant ens dóna una perspectiva totalment aèria dels personatges.
Angle normal
Angle picat
Angle contrapicat
Angle zenital
Plans
Segons si l’enquadrament és més obert o més tancat, diferenciem diversos tipus de pla. En els plans curts, la càrrega expressiva és major que en els plans oberts, ja que en els oberts, les expressions del rostre passen més desapercebudes. Per el que la tria de tipus de pla no és només una qüestió estètica; depèn molt de la càrrega de significat que volem afegir a la imatge.
Pla general: veiem la figura humana sencera, així com l’escenari on es desenvolupa l’acció.
Gran pla general: les figures humanes gairebé no es distingeixen.
Pla americà: apareix la figura humana aproximadament des dels genolls. (3/4)
Pla mig: apareix la figura humana aproximadament de cintura cap amunt.
Primer pla: només hi apareix el rostre humà. S’acostuma a utilitzar per captar al màxim les expressions facials i donar una forta càrrega emocional al que està dient la persona que parla.
Pla detall: es fa servir per captar un detall de l’escena, o bé del personatge o bé de l’escenari.
Pla general
Pla americà
Pla mig
Primer pla
Pla detall
bottom of page