AUDIOVISUALS

• Definició del mitjà i trets distintius.

El terme còmic és una adaptació de la paraula anglesa còmic (aquesta significa graciós), i és equiparable a una historieta o una novel·la gràfica. Aquest, avui dia és considerat el novè art de les Belles Arts,  i aquest és un mitjà d’expressió i comunicació que serveix per transmetre un missatge determinat per l’autor. 

El còmic per tant, és una forma d’expressió artística que consisteix en una sèrie d’il·lustracions disposades de manera contínua que mostren al lector un relat d’algun tipus.

​

• Història del còmic. 

Per descobrir l’origen del còmic ens hem d’ubicar molts anys enrere, concretament als papirs de l'antic Egipte, els gravats d’atuells grecs, els frescos de l’imperi Romà, la pintura i els manuscrits medievals, aquests són alguns exemples de petites històries il·lustrades, encara que alguns experts diuen que aquestes no es poden considerar còmics, ja que no tenen cap  intenció de continuació. 

El còmic és considerat un producte cultural de la modernitat industrial i política occidental que va sorgir en paral·lel a l’evolució de la premsa com a primer mitjà de comunicació en massa, amb l’aparició de l’empremta el 1446 i la litografia el 1789.

Trobem 3 grans precursors d’aquests al segle XIX van ser:

- Rudolphe Töpffer: El 1825 il·lustrava relats que escrivia per als seus alumnes, publicats en 1832 i 1837 quan es publica la primera historieta exitosa. 

 

- Wilhelm Busch: El 1860 publica la història d’un ratolí que es dedicava a pertorbar a la gent

 

- George Colomb (Christopher): El 1889 publica La Famille Fenouillard, Le Sapeur Camember, Le Savant Cosinus... 

 

Cap al 1862 a Anglaterra, Francis Barlow utilitza  bafarades semblants a banderes o rúbriques a la seva propaganda. Més endavant el 1732 la història William Hogarth contribueix a la il·lustració moralista.  

Tant a Europa com a Estats Units recorren a diferents incentius per atreure a la quantitat més gran de lectors i aconseguir controlar el mercat. Llavors, en aquest context sorgeixen les sèries primàries que van establir les bases del còmic actual van ser Hogan’s Alley el 1895, de Outcault protagonitzada per THE YELLOW KID, el 8 d’abril el 1893, The Katzenjammer Kids de Rudolph Dirks el 1897 i Happy Hooligan de Frederick Burr Opper el 1899. 

A partir d’aquesta etapa, al segle XX podem considerar que va ser l’etapa d’or pel còmic, pel fet que van incrementar les tires diàries a la premsa, els còmics books i els superherois, això fa que experimenti una ràpida expansió internacional.

 

• La vinyeta. Formes i grandàries. Planificació. Composició. Perspectiva. 

La vinyeta és un requadre delimitat per línies negres que representa un instant de la historia.  

​

- VINYETES FLOTANTS: Aquest tipus de vinyetes no tenen límits. No hi ha un requadre que les delimiti.

Les altres vinyetes que es troben al voltant d'aquesta “vinyeta flotant”, poden trepitjar el dibuix d'aquesta, o algun element poden quedar sobre altres vinyetes que sí que estiguin delimitades.

​

- A SANG: Es refereix a una vinyeta sense marge, en la qual s’utilitza tota l’amplada de la pàgina. Així doncs, s'utilitzen per a situar al lector en un lloc, enquadrar a diversos personatges o simplement fer una imatge més completa en tenir més espai per a dibuixar, indiferentment del seu contingut.

 

- SLASH PAGE: Aquestes vinyetes ocupen tota la pàgina o poden ser fins i tot a doble pàgina.

També solen anar a sang, hi ha molt més espai per a la imatge i per tant fa una major impressió.

Aquestes s'utilitzen per a moments importants, d'acció o de presentació d'un escenari.

​

 

• Els personatges. Expressions facials i moviment del cos.

Per a crear els personatges és bàsic saber pensar amb llapis i paper: els esbossos, els esquemes i els dibuixos del natural seran els aliats. S’ha de tindre en compte que han de tenir una identitat pròpia, reflectir determinada personalitat i mantenir una coherència entre si.

Cal sentir el personatge. Crear-lo amb una definició tal que li coneguis. No sols el seu físic, també la seva personalitat. S’ha d'imaginar l'edat que tenen, el seu entorn social, la seva família, l'època en la qual viuen, la seva manera de ser, els seus gustos personals i el seu objectiu en la història (fonamental). 

​

• Els textos i els símbols gràfics. 

CAPACITAT SIMBÒLICA: Els símbols serveixen  per transmetre idees complexes. Amb el temps s’han

acabat caracteritzant al llenguatge del còmic i sovint es llegeixen de manera natural. Un exemple és la

representació d’una bombeta quan algú té una idea. 

​

• El muntatge. Transicions entre vinyetes. Les el·lipsis. El procés de realització. 

El muntatge de les vinyetes determina la construcció i el desenvolupament de la narració d'un còmic. Els mètodes emprats per als canvis de vinyetes són molt variats; un canvi de vinyeta pot suposar un canvi de visió, d'espai, d'escala o de temps, i dins d'aquest últim pot ser un avanç o un retrocés, que al seu torn poden ser immediats o mediats.

Un aspecte curiós del muntatge d'un còmic és el denominat raccord, que consisteix a crear una continuïtat fluïda entre dues vinyetes consecutives, fent que l'acció o el moviment continua-se en la segona vinyeta exactament en el punt en què havia acabat a la primera.