AUDIOVISUALS
ANÀLISI PEL·LÍCULA: SORRY WE MISSED YOU
Fitxa tècnica
Títol original: Sorry we missed you Any: 2019
Gènere: Drama, social. Família Direcció: Ken Loach
Guió: Paul Laverty Música: George Fenton
Fotografia: Robbie Ryan
Cast: Kris Hitchen, Debbie Honeywood, Rhys Stone, Katie Proctor, Nikki Marshall, Harriet Ghost, Bufona E Greenwood, Alfie Dobson, Mark Birch, Ross Brewster, Julian Ions, Charlie Richmond, Brad Hopper, Mark Burns, Stephen Clegg, Norman Sansom, Jack Berry.
Productora: Coproducción Reino Unido-Francia-Bélgica
Sixteen Films, BBC Films, BFI Film Fund, Les Films du Fleuve, Why Not Productions, Wild Bunch.
Distribuidora: Front Row Filmed Entertainment
Kenneth Loach
Kenneth Loach és un director de cinema britànic, autor de títols com Agenda oculta (1990), Terra i llibertat (1995) o El meu nom és Joe (1998), en els quals va plasmar les seves inquietuds polític-socials amb un fort component de denúncia.
És un autor de Free Cinema, la seva obra va incidir particularment en la situació de les classes més desfavorides del Regne Unit, sobretot a partir de l'ascens al poder de Margaret Thatcher.
Sinopsis
En Ricky i la seva família fa temps que lluiten contra els deutes des de la crisi financera del 2008. Afortunadament, presenta una gran oportunitat per ells per aconseguir independència gràcies a la nova furgoneta de feina. La família decideix crear una franquícia d'entregues a domicili, tot i ser una feina dura. La dona d'en Ricky és cuidadora de gent gran, fet que no facilita la situació. Tot i això, la família es mostra decidida a mantenir-se unida amb les dificultats que van augmentant i agreujant amb el temps.
Recursos visuals
Plans
- Pla General: Enquadrament de cos complet.
- Pla Figura: La persona ocupa tot l'enquadrament.
- Pla Americà o 3/4: Del cap a la zona superior dels genolls.
- Pla Mitjà: De la cintura al capdavant.
- Pla Mig Curt: Del pit al capdavant.
És una pel·lícula plena de diversos plans que estableixen una gran continuïtat entre escena i escena. Té un bon muntatge que unifica els clips amb sentit de manera que enganxa a l'espectador.
Moviment de la càmera
- Hi ha tràvelings: seguint el pas del personatge principal
- Moviment "pan": es mou horitzontalment per gravar el panorama.
- Càmera estàtica: sense moviment
- Moviment "tilt": es mou verticalment seguint el gest de l'actor
-Posada en escena: El guió i la posada en escena s'alien en forma de tota mena de desgràcies. La posada en escena és sòbria, com quasi sempre en el cine d'aquest director. Els actors són solvents davant d'un retrat de l'individualisme del segle XXI, però el seu guió és fluix, esquemàtic i reduccionista.
Escenografia
Les escenes majoritàriament es desenvolupen a la casa de la família, el treball del pare i el transport públic per tal de mostrar la situació frenètica i repetitiva patida pels personatges.
Llum
La llum durant tota la pel·lícula acostuma a ser natural, fet que aconsegueix que l'espectador empatitzi més, ja que veu com els escenaris i les llums són iguals a la vida real.
Color
Predominen els colors pàl·lids i poc saturats, normalment s'acostumen a utilitzar aquests tons quan es vol transmetre x sensacions i emocions, en aquest cas es busca transmetre la tristesa i desesperació.
Vestuari
a vestimenta dels autors es basa en un estil que imita a l'actual del nostre dia a dia. Porten roba simple, no és de marca s'adapta al caràcter de cada personatge.
Actors
Kris Hitchen: Ricky Turner Debbie Honeywood: Abbie Turner Katie Proctor: LisaJane
Rhys Stone: Seb Ross Brewster: Gavin Maloney
Música
Apareix en moments puntuals per oferir més dramatisme a les escenes.
Opinió personal
La pel·lícula Sorry we missed you em va agradar bastant, ja que tracta problemes familiars, econòmics.. que no en moltes pel·lícules es mostren. Així doncs, opino que és una pel·lícula molt versemblant que et fa reflexionar com de difícil pot arribar a ser la vida, fins al punt de ferir a qui més estimes. D'aquesta manera, aconsegueix que l'espectador pateixi amb els personatges, és a dir, que empatitzi.
En quant el final, crec que hauria estat millor un de tancat, tot i que d'aquesta manera cadascú es pot imaginar el que vulgui.