EXPRESSIONISME

L’expressionisme es va originar a Alemanya a finals del segle XIX i principis del XX. Aquest moviment consisteix en exterioritzar els sentiments. Va ser molt pessimista perquè va sorgir en un període d’escassetat econòmica, i per això es va representar sobretot la por, l’horror...

Segons Dumont Schauberg, la editorial més antiga d’Alemanya, "el segle XX, ha estat el segle més violent de la història humana".

L’expressionisme apareix com a primera manifestació que fa testimoni de tot allò que ens fa pensar que el món és estrany, és un dels primers moviments d'avantguarda.

Context històric

L’expressionisme literari es percep com l'esperit d’una generació o època, no com un moviment programàtic. En la literatura, l’expressionisme es manifesta a través de la poesía, la narrativa i el teatre.
Dins de la literatura podem distingir les següents característiques:
- Ampli desenvolupament de la novel·la i el teatre (especialment).
- En narrativa es creen dues tendències: la naturalista i l’experimental.
- En poesia, es dóna espai a una estètica del grotesc i a la renúncia de certes normes formals en pro de l'expressió.
- En la dramatúrgia, la majoria de les figures no tenen noms individualitzats.
- Es preocupa per l'expressió del món interior dels subjectes.

Literatura

La fi de la Primera Guerra Mundial també va portar amb si el desenvolupament d'una nova estètica cinematogràfica. El cinema expressionista va reflectir també la inestabilitat, l'angoixa, l'ambigüitat i el dubte existencial de la societat alemanya
El desengany i la crítica van fer que aquest moviment tingués una percepció de la vida.
Pretenia expressar d'una forma més subjectiva la naturalesa de l'ésser humà, donant preponderància a l'expressió dels sentiments més que a la descripció objectiva de la realitat.
Preferència per la construcció oval de l'espai, que accentua la sensació d'opressió i vigilància.
Plans oblics que indueixen vertigen;
Perspectives falsejades, línies obliqües i diagonals, objectes totalment asimètrics … (caràcter antinaturalista)
Ús especial de la llum: llum minvant;
Intens clarobscur com a expressió de la dualitat de l'individu confrontat amb el seu món interior;
Ús recurrent del primeríssim primer pla
Interpretació gairebé teatral, deixant de banda tot tipus d'interpretació realista. Quan es vol mostrar sentiments extrems com la por, la ira o el desig s'interpreta exagerant les emocions al màxim. La caracterització i el maquillatge ajuda també a exagerar.

Característiques

Directors i obres